12 de mayo de 2010

JOAN RIBÓ
“EL TANCAMENT DELS ALBATROS ÉS UNA MOSTRA MÉS DE LA POBRA POLÍTICA CULTURAL DE RITA BARBERÀ”

El candidat a l’alcaldia de Compromís per València, Joan Ribó, ha lamentat el tancament els cinemes Albatros, tot un referent cultural de la ciutat de València que diu adéu per manca d’ajudes. Segonsha declarat Ribó, “el cas dels Albatros deixa predir el que és la política cultural de Rita Barberà, on la vida de barri es queda sense oferta cultural i va homogeneitzant-se al centre de la ciutat”.

Segons Ribó, “els governs anteriors i actual de la ciutat no han cregut ni creuen en els barris que són els vertebradors de la vida civil i per això ens assabentem de notícies tan tristes per a la cultura, com és el tancament d’uns cinemes tan importants i de tanta referència com són els Albatros”.

“La societat valenciana perd referents de culte, i la gent jove perd oferta cinematogràfica de qualitat. En plena construcció de la Unió Europea hi ha cada vegada menys oferta intercultural a la ciutat València i les administracions local i autonòmica, no actua ni fa res per evitar el tancament de centres d’oci de barri tan importants com els Albatros, mentre que es gasten els milions dels contribuents en grans esdeveniments de poques hores que reporten molts beneficis, però a unes persones i empreses molt concretes i no a la ciutadania”, segons Ribó.

VALÈNCIA, 11 de MAIG de 2010

8 de mayo de 2010

Joan Ribó defiende que Valencia sea "más capital"

La Coalició Compromís presenta a su candidato a alcalde

ADOLF BELTRAN - EL PAIS, Valencia - 08/05/2010

"Valencia ha de ser más capital del área metropolitana y del País Valenciano", dijo, al tiempo que propugnaba que "Valencia ha de volver a pertenecer a las personas, a los ciudadanos". Joan Ribó, que fue diputado en las Cortes Valencianas entre 1995 y 2007 y coordinador y portavoz de Esquerra Unida, presentó oficialmente ayer su candidatura a la alcaldía de Valencia por la Coalició Compromís con un mensaje positivo para "cambiar la ciudad", desde la triple perspectiva del "valencianismo, la izquierda y el ecologismo", mediante políticas de "participación ciudadana, regeneración democrática y transparencia".

Acompañado por el portavoz de Compromís y secretario general del Bloc, Enric Morera, la diputada y coordinadora de Iniciativa del Poble Valencià, Mònica Oltra, el portavoz de Els Verds-Esquerra Ecologista, Giuseppe Grezzi, y miembros de la comisión política de la coalición, Ribó puntualizó que él no se desvinculó de Esquerra Unida, sino que fue expulsado, y recordó: "Siempre he intentado llegar a acuerdos con otros grupos de la oposición a la izquierda del PSOE". En ese sentido, explicó que en las últimas elecciones municipales intentó sin éxito que la coalición Compromís Pel País Valencià se presentara también por Valencia, cosa que no consiguió y llevó a la pérdida de la representación que tenía Esquerra Unida en la ciudad. "Hay que hacer acuerdos con aquellos que quieren llegar a acuerdos", sentenció.

Convertido en la baza de Compromís para arrastrar el voto de la izquierda en la ciudad de Valencia, donde la coalición cuenta con una implantación escasa, Ribó lanzó un mensaje para replantear la política urbana pensando en los ciudadanos y "sin dogmatismos". Por ejemplo, a una pregunta sobre la Fórmula 1 respondió que él habría llevado la carrera a Cheste, pero que, ahora que ya está implantada en la ciudad, se ven los inconvenientes. "Los eventos dan a la ciudad proyección internacional, pero no se pueden hacer de esta manera", resumió.

Ribó fue diplomático al responder si comparte con Enric Morera las duras críticas a Zapatero y reconoció que no le gusta el componente "dubitativo" del presidente, ni cómo han sido tratados los valencianos en la financiación autonómica. "No quiero caer en el victimismo de Camps y del PP, aunque haya motivos para enfadarse con el señor Zapatero", puntualizó.

7 de mayo de 2010

Joan Ribó, candidat de Compromís a l'Alcaldia de València

El ex coordinador general de Esquerra Unida se presenta para cambiar la ciudad desde "el valencianismo, la izquierda y el ecologismo"

EL PAÍS / EP - Valencia - 07/05/2010

La agrupación de Compromís per València ha presentado hoy a su candidato a la alcaldía, Joan Ribó. El ex coordinador general de Esquerra Unida ha destacado que encabezará la lista con la voluntad de cambiar la ciudad desde "el valencianismo, la izquierda, y el ecologismo", y desde una política de "transparencia y participación ciudadana" como "vacuna contra la corrupción".

Ribó ha comparecido arropado por el síndic de la coalición de Compromís en las Cortes, Enric Morera; la portavoz adjunta de la coalición en la cámara valenciana, Mónica Oltra, y el portavoz d'Els Verds Giuseppe Grezzi, entre otros integrantes de esta coalición constituida por el Bloc, Iniciativa, Els Verds y Projecte Obert. De hecho, la lista, que deberá aprobarse en junio por la Comisión Política, tendrá por número dos a una persona elegida por el Bloc, de número tres a alguien de Iniciativa y de número cuatro a un representante de Els Verds, y contará también con personalidades independientes que participan en su programa.

"Yo soy el portavoz, pero este proyecto no es una persona, somos un equipo", ha recalcado Ribó. Al respecto, ha lamentado que Esquerra Unida (EU) no se integrara en esta coalición pese a sus intentos. "No están aquí y no será porque no lo hemos dicho", ha indicado. Ribó ha mostrado su "firme convicción" de que entrarán en el Ayuntamiento de Valencia en las próximas elecciones municipales, que se celebrarán en 2011. Esquerra Unida perdió los dos concejales que tenía en el consistorio en los pasados comicios. La coalición de Compromís per València, que integra a ex miembros de EU, es la primera vez que se presenta al Ayuntamiento de Valencia.

Ribó ha comentado que tiene la sensación de "volver a hacer la comunión" tras su vuelta a la política después de que fuera expulsado de EU, y ha subrayado que retorna con "toda su ilusión y sus fuerzas" para "trabajar por esta ciudad". El político defenderá un programa sustentado en los valores de izquierda "pensando en todas las personas sin dogmatismos, como en el respeto medioambiental, luchando por un futuro sostenible pero huyendo de los catastrofismos estériles".

26 de marzo de 2010

Entrevista a Joan Ribó, candidat de Compromís a l'Alcaldia de València

escrit per: Xavi
divendres, 26 març de 2010

Valencianisme.com ha tingut l'oportunitat de parlar amb Joan Ribó, excoordinador d'Esquerra Unida del País Valencià i candidat a la Generalitat amb EU en les eleccions de 1999 i 2003. Actualment milita en Projecte Obert, un col·lectiu que agrupa exmilitants de la federació d'esquerres i que aposta per una convergència entre les formacions polítiques que conformen el valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme. Després d'uns anys retirat de la política activa, serà el candidat a l'Alcaldia de València amb Coalició Compromís en les eleccions municipals de 2011.

Joan Ribó va abandonar fa uns anys la política activa. Quines raons han impulsat ara la seua tornada? S’ha oferit vosté a ser el cap de llista de Compromís per la ciutat de València o més aïna li ho han demanat els socis de la coalició?
Hi ha una raó de caràcter històric personal que ha provocat la meua decisió: haver treballat durant més de vint-i-cinc anys políticament des de l'esquerra a València i veure que tot això, per primera vegada des de la transició democràtica, s'ha quedat reduït a no res a nivell institucional a l'Ajuntament de València per culpa, al meu entendre, d'un gravíssim error polític d'Esquerra Unida en 2007 en negar-se a pactar amb el BLOC la coalició Compromís, tal com molts proposàrem en el seu moment. La segona raó és que m'han dit i reiterat que el grau de coneixement de la meua persona a la ciutat podia ser d'utilitat perquè Compromís per València tinguera presència a l'Ajuntament. M’ho van suggerir algunes persones significatives de la coalició Compromís i després de pensar-ho un poc decidí que, si era una proposta unitària i la gent hi estava d'acord, ho assumia.

Suposem que és conscient del fort debat que ha generat la seua candidatura entre diferents sectors del BLOC del Cap i Casal. Què diria vosté als militants del col•lectiu local del BLOC JOVE, que es van oposar a la seua proposta per a encapçalar les llistes de Compromís a la capital del país?
Sóc conscient d'aquest debat, que respecte profundament. Em sembla un debat normal en període preelectoral, especialment si es tracta d'una coalició. Potser en algun moment s'ha pogut transmetre la sensació des dels mitjans de comunicació que es feien les coses des de dalt i respectant poc els processos interns de cada organització. Ho lamente i crec que es fonamental respectar les dinàmiques democràtiques internes. En qualsevol cas, dir que el treball del BLOC JOVE i la seua presència són molts importants per al projecte de tots a la ciutat de València.

Albert Taberner, Ricardo Peralta, Alfred Botella, Pasqual Mollà, Joan Antoni Oltra, Mireia Mollà, Mònica Oltra... Són alguns dels noms de diputats d’Esquerra Unida que actualment ja no militen en la formació d’esquerres, bé perquè van abandonar voluntàriament el partit o van ser expulsats d’EU, com vosté mateix. Què ha passat durant els darrers anys en Esquerra Unida del País Valencià, amb tants abandonaments, escissions i expulsions?
Malauradament, la història del comunisme espanyol, i més del valència, si s'haguera de representar o identificar amb algun mite seria el de Saturn menjant-se el seus fills. Si haguérem de representar-ho mitjançant un quadre, hauríem d'escollir el de Goya on dos homes estan barallant-se amb bastons de forma permanent. Crec que aquesta realitat, que coneix tota la societat valenciana, és el certificat de defunció d'aquesta força política perquè plasma, millor que qualsevol altra, la incapacitat manifesta de posar-se d'acord per a realitzar un treball col•lectiu continuat, condició bàsica de qualsevol pràctica política coherent.

Repassant les hemeroteques hem recordat les dures crítiques d’Esquerra Unida cap al BLOC en les eleccions de 2003, formació a la qual vosté qualifica llavors de “dretana”. Set anys més tard, tant vosté com la resta de diputats de l’Entesa donaran suport a una candidatura unitària, al marge d’EUPV, amb els nacionalistes valencians. Què ha canviat des d’aleshores? S’ha fet vosté més de dretes o el BLOC ha experimentat un viratge cap a posicions més esquerranes?
M'agradaria que repassàrem les hemeroteques en la seua totalitat. Si així es fa, es podrà constatar que Esquerra Unida, a iniciativa meua, va proposar anar conjuntament a les eleccions autonòmiques amb el BLOC, cosa que no va acceptar. El tema l'havíem teoritzat prèviament en una assemblea d'Esquerra Unida com un procés de convergència política entre el valencianisme, l'esquerra i l'ecologisme. Malauradament, no va anar endavant i en qualsevol campanya electoral no hi ha més remei que diferenciar-se. I cal fer-ho precisament més d'aquells que tens més prop.

En una entrevista publicada en el moment de la seua retirada, Joan Ribó va assegurar que ja no és comunista, sinó que va optar per definir-se com a ecosocialista. Ens podria exposar quin ha sigut el procés d’evolució ideològica que vosté ha experimentat i els motius que l’han fet canviar? I, sintèticament, en quines polítiques concretes es traduiria eixa posició ideològica si fora vosté regidor o alcalde de la ciutat de València?
Intentaré explicar-ho amb el mínim possible de paraules. Quan comencí a preocupar-me per la situació política i social en la meua joventut, vaig fer-ho a partir de plantejaments de cristians pel socialisme i posicions properes a l'anarcosindicalisme. L'evolució de l'església em va allunyar de la religió catòlica, encara que mantinc un vincle laic amb la teologia de l'alliberament. A nivell polític em vaig convéncer que el comunisme espanyol era respectuós amb la democràcia i la llibertat i entrí en el PCPV quan les senyeres de l'eurocomunisme flamejaven per Europa. Poc a poc, el model eurocomunista s'ha anat esgotant i morint a tot Europa. A la vegada apareixia, inicialment a Alemanya, un moviment polític verd d'esquerres, que en aquests moments representa per a mi un model que des del respecte i la defensa de les llibertats i la democràcia conjuga molt bé els valors tradicionals de l'esquerra amb la imprescindible defensa del medi ambient i la defensa de la història, cultura i llengua pròpies.

Traduït a la ciutat de València, significa telegràficament apostar per uns serveis socials de qualitat, la defensa dels elements mediambientals bàsics de la nostra ciutat, l'Albufera, l'Horta i la façana costanera. Impuls decidit a la normalització del valencià i potenciació dels nostres trets culturals bàsics. Defensa del patrimoni cultural i urbanístic. Aposta per una València sostenible a nivell de polítiques de fem, aigua, energia, mobilitat sostenible amb menys cotxe i més transport públic, zones de vianants i bicicletes. Una València que exercisca de Cap i Casal del País Valencià, etc.

El BLOC és la formació majoritària dins de Compromís quant a nombre de militants i càrrecs públics. En el cas del Cap i Casal, si vosté aconseguira una acta de regidor, el valencianisme serà l’eix fonamental de les seues polítiques o se situarà al mateix nivell que altres postulats ideològics defesos per l’anomenada esquerra transformadora i l’ecologisme?
Al meu entendre, no es tracta de veure si hi posem un poc més de valencianisme o d'ecosocialisme enfront d'altres alternatives. El nostre objectiu és un projecte unitari on el valencianisme, l'ecologisme polític i els valors de solidaritat que caracteritzen l'esquerra es fonguen en un model atractiu per a la majoria dels habitants de la ciutat de València amb un mínim de plantejaments progressistes. No es tracta que cadascú hi pose la seua “quota”. Es tracta que tots siguem valencianistes, ecologistes i d'esquerres, respectant sempre els “ismes” de cadascú des del plantejament que fem, un programa electoral; i que ens posem d'acord amb unes propostes per a un temps limitat, encara que tinguem voluntat d'anar molt més lluny.

En relació amb la qüestió anterior, com a candidat de Compromís a l’Alcaldia de València, quines polítiques potenciaria vosté per a normalitzar la llengua, la cultura i la consciència nacional valencianes en la primera àrea metropolitana del país?
M'ha cridat l'atenció positivament que en les Falles recents la immensa part dels cartells estaven normalitzats. El mateix podem dir de la pàgina web de l'Ajuntament o les publicacions d'aquest. El problema és un problema d'ús. Exactament de manca d'ús del valencià. L'Ajuntament ha d'avançar en l'ús del valencià començant per l'Alcaldia, que no en diu ni una en valencià. Cal introduir el requisit lingüístic en l'administració municipal. Cal emprar les publicacions i mitjans de l'Ajuntament per a avançar en aquesta direcció. Hem de donar suport a totes les expressions culturals en la nostra llengua, teatre, música, Falles, etc. Hem d'anar conformant una consciència nacional pròpia fugint de confrontacions estèrils amb les comunitats veïnes o amb el govern central. Menys autoodi, menys reaccions de suposada autodefensa i més confiança en nosaltres mateixos i en les nostres pròpies capacitats a partir d'un desenvolupament dels nostres trets diferencials propis a nivell lingüístic, cultural i autoorganitzatiu.

La ciutat de València va caure en mans del PP fa gairebé vint anys, fet que va ser un presagi de la nova majoria política que s’obriria quatre anys més tard arreu del país i que es manté fins l’actualitat. Sincerament, creu que és possible un canvi de govern al Cap i Casal?
En aquests moments la correlació de forces a l'Ajuntament és de 21 a 12. Seria patir de falta de realisme afirmar que això és fàcil de canviar amb facilitat. Les coses en política no acostumen a canviar tant ràpidament. Però a vegades hi ha canvis molt ràpids i moltes vegades imprevisibles. Perquè açò puga passar és imprescindible estar en condicions i preparat. En definitiva: no és probable un canvi a l'Ajuntament de València en 2011 però no és impossible. El que és segur és que si treballem bé aquest any i escaig que ens queda farem aquest canvi molt més probable que si no hi estiguérem presents.

Quines són, en conseqüència, les expectatives electorals de Compromís a la ciutat de València? Creu que té opcions reals de ser triat regidor pels ciutadans del Cap i Casal? I, en el cas que no el triaren, estaria disposat a presentar-se com a candidat quatre anys després, o bé es marcaria algun altre objectiu polític, o bé deixaria altra volta la política activa?
Crec que unes expectatives raonables, no somnis, és aconseguir un grup municipal de dos, tres regidors a l'Ajuntament de València, i treballararem per a aconseguir-ho. A València en 2007 amb 20.500 vots, el 5%, s'obtenia un regidor. Amb 23.760, el 5'7%, s'obtenia el segon. Són objectius possibles. Compromís a València en el 2007 obtenia 31.300 vots i Esquerra Unida en les municipals n'obtenia 19.800.
No sóc capaç de respondre al que faré dintre de cinc anys. Sí que puc dir que ja no seré massa jove per a dedicar-me a grans canvis de projecte polític. Tampoc sé si qui m'ha proposat avui considerarà que és útil continuar proposant-me dintre d'uns anys.

Imaginem que a l’endemà de les eleccions municipals hi ha una majoria progressista a l’Ajuntament de València. Com a regidor, si depenguera de vosté l'elecció de l'alcalde, es limitaria a donar suport a la investidura del candidat socialista o condicionaria eixe suport a un pacte de legislatura a partir del programa electoral de Compromís? Igualment, creu factible un acord tripartit amb el PSPV i Esquerra Unida?
Pense que la gent ens vota perquè fem allò que els proposem. Si és possible, governant amb majoria. Si no ho és, condicionant el govern. I si no, en l'oposició fent tasques de control, denúncia i també de propostes. Per tant: de donar un vot gratuïtament res de res. Hem de fer treballar els vots que ens han donat per a aproximar les polítiques municipals com més possible a allò que hem defensat. Per tant: caldria condicionar sense contemplacions en aquesta direcció.

Respecte a l'última pregunta sobre Esquerra Unida, hi fan falta dues condicions. Primera, que Esquerra Unida isca amb regidors a l'Ajuntament. Segona, que els números permeten un acord. Si això es produïra, jo diria que sí reproduint la mateixa argumentació que he fet abans amb el PSPV.

El govern de Rita Barberà ha venut durant els seus anys de mandat una gestió basada en els anomenats grans esdeveniments. Quina opinió té Joan Ribó sobre el circuit urbà de fórmula 1 o la Copa de l’Amèrica?. Si vosté fora regidor del consistori, treballaria per tal de fer la ciutat de València seu d’events internacionals o s’hi oposaria?
Crec que són dues coses distintes. La Copa de l'Amèrica ha estat un esdeveniment que ha donat una projecció internacional a València interessant, encara que potser no ha estat adequadament plantejada ni desenvolupada.
No pense el mateix del circuit de fórmula 1. Al meu entendre ha estat una aposta molt costosa i mal ubicada. Crec que el circuit de Xest, adequadament modificat, haguera pogut complir la mateixa funció, cosa que haguera rendibilitzat les infraestructures i no haguera produït les molèsties que genera el circuit.
Qualsevol gran ciutat vol tindre grans esdeveniments. Ho hem vist amb les olimpíades de Barcelona, l'expo de Sevilla o la recent expo de Saragossa. Però un esdeveniment ha d'estar adequadament gestionat abans d'aquest, durant i després. Un esdeveniment ha d'estar incardinat amb la pròpia llengua, cultura i organització de la ciutat. No sembla ser aquest el cas de València: ni adequadament escollits ni gestionats els esdeveniments. El cas més cridaner és la visita del papa.

Mirant les seues dades biogràfiques per la xarxa, descobrim que vosté és natural de Manresa. Després de tants anys vivint en terres valencianes i sentint l’accent valencià que té vosté quan parla la nostra llengua, cosa que mai no ens haguera fet suposar el seus orígens catalans, quin és el seu sentiment identitari? I traslladant aquesta qüestió a l’àmbit polític, és vosté nacionalista valencià?
Vaig nàixer a Manresa, en un hospital. Però la meua infantesa i joventut la passí en un poblet prop de la Seu d'Urgell, anomenat Adrall. A 15 km de l'únic estat que té com idioma oficial el català.
Als divuit anys vaig vindre a estudiar enginyer agrònom i ací m'he quedat. Efectivament, els meus familiars catalans em diuen que parle valencià encara que el Sr. Francisco Camps em deia fa pocs anys a les Corts que el meu valencià era un poc estrany...
Sóc valencià perquè visc i treballe al país i, a més, l'estime i intente assumir les flexions verbals pròpies i l'entonació típica de l'Horta. Si visquera a les Illes intentaria aprendre el salat d'allà, d'igual forma que quan estiguí estudiant a Barcelona m'adaptí a la parla “barcelonina” malgrat agradar-me poc.
Sóc nacionalista valencià? Sempre he dit que defensava les llibertats nacionals però mai no m'he considerat nacionalista i em mantinc en la mateixa opinió. Però, que quede clar: tampoc no sóc nacionalista espanyol. Em considere defensor d'un model federal avançat respectant sempre el dret d'autodeterminació dels pobles.

El País Valencià serà d’esquerres o no serà, com va dir Joan Fuster? Considera una errada per part del valencianisme polític l’aïllament amb el sector empresarial del país, que han donat suport majoritàriament a opcions polítiques més conservadores i espanyolistes?
Aquesta afirmació sempre m'ha generat contradiccions. Si aquesta afirmació és una constatació històrica, hem de reconéixer que és prou encertada ja que, malauradament, només l'esquerra sembla haver-se preocupat fins ara pel País Valencià. Si és un plantejament de futur crec que és un error. Cap territori no podrà avançar en les seues aspiracions nacionals si no és amb la complicitat de totes les classes socials, sobretot d'aquelles que tenen més poder econòmic. Tret que, evidentment, es plantege prèviament fer una revolució que elimine el poder econòmic i polític d'aquestes capes.

Aprofitant que hem parlat adés dels seus orígens a Catalunya, desitgem fer-li una pregunta que ens ha enviat un lector del portal. Quina opinió té vosté al voltant dels anomenats Països Catalans?
Depén de quins Països Catalans parlem. Si parlem a nivell lingüístic, cultural i de comunicació, en sóc un fervent partidari. És imprescindible un treball en comú en aquests aspectes entre tots els països que parlem català, respectant sempre els trets diferencials de cada territori. Si no plantegem economies d'escala estem condemnats a morts per les llengües més globals com poden ser l'anglés o el castellà.
Ara, si parlem de Països Catalans en un sentit polític comú, no hi estic d'acord més enllà de les cooperacions necessàries per qüestions de proximitat: infraestructures, aigua, territori, etc. El Québec parla el mateix que França, però ... Austria parla el mateix que Alemanya, però només se li ocorren a Hitler els processos d'unificació. Andorra parla el mateix que nosaltres. Però Andorra, Catalunya, l'Alguer, etcètera, són el que són i nosaltres els valencians fa centenars d'anys que teníem institucions pròpies.

Seguim parlant de nacionalismes. Diversos usuaris de Valencianisme.com han criticat que els diputats de l’Entesa –excepte Carles Arnal i Dolors Pérez, actualment en els Verds-EE i Iniciativa- votaren en contra del projecte sobiranista impulsat pel lehendakari Ibarretxe, fet que incomplia els acord programàtics pactats entre les formacions que componien aquella coalició. Per què es va oposar Joan Ribó al conegut com pla Ibarretxe?
Quan es va prendre aquesta decisió jo era membre de la direcció estatal d'Izquierda Unida, que havia debatut el tema i pres una posició clara en contra. A més, malgrat el meu respecte i estima pels companys bascos d'IU, des del començament em va semblar un pla que estava dissenyat per a fracassar i després poder aprofitar-se políticament d'aquest.

Extrapolant la qüestió anterior a casa nostra, és vosté partidari de l’exercici del dret d’autodeterminació per part del poble valencià?
Com he dit adés, sóc partidari del dret d'autodeterminació de qualsevol poble i per tant, també del valencià. Dit açò, cal afegir que aquest dret és un dret complex i complicat. En la història europea ha anat acompanyat amb massa freqüència amb guerres civils i conflictes armats. Per tant, és un dret que cal usar amb molta prudència.

Acabarem l’entrevista fent una breu referència a les eleccions autonòmiques de 2011. Com en el cas de la ciutat de València, creu possible desallotjar el PP de la Generalitat? Superarà Compromís la tanca del 5% dels vots necessaris per a obtindre representació parlamentària? Si és així, considera que la coalició serà una peça clau a l’hora de poder configurar un hipotètic nou govern de caire progressista?
He comentat abans que superar el 5% a València és un objectiu perfectament assolible per a la coalició Compromís. No és ni de lluny tant fàcil desallotjar el PP de l'Ajuntament. Els números de 2007 parlen per ells mateixos: 21 a 12. El que no siga fàcil no vol dir que siga impossible. El que si és segur és que no hi ha cap possibilitat si Compromís no obté un excel•lent resultat en 2011.

Si la candidatura formada pel BLOC, Iniciativa, Verds i col•lectius com el seu (Projecte Obert) obté uns resultats prou satisfactoris i té continuïtat en el futur, es plantejarien integrar-se en el BLOC o en Iniciativa o, si no, participar en la fundació d'una nova formació que fusionara eixos dos partits? Per què no fa ara el pas de sumar-se a un dels dos?
Em semblen molt respectables els partits polítics i la seua tasca imprescindible per a l'avanç de la democràcia. Però això no vol dir que tota la tasca de treball polític i social s'esgote en els partits. A més, personalment he estat en un partit polític des de fa més de trenta anys. Reivindique el dret a descansar una temporada.

Abans de tancar aquesta entrevista, li deixem llibertat per tal que expose algun tema al qual nosaltres no hagem fet referència al llarg de l’entrevista. Hi ha algun desig que vulga compartir amb els valcomers?
Crec que en aquesta campanya que estem començant per a les eleccions de 2011 el paper de les xarxes socials serà determinant especialment en els sectors socials més joves i dinàmics. Molts alumnes meus no veuen la tele quasi. El temps que abans es dedicava a la tele ara es dedica a aquestes xarxes.

Joan Ribó és admirador de Valencianisme.com en la xarxa social Facebook, ens podria exposar la seua opinió sobre el nostre portal?
Em sembla una iniciativa molt interessant, a la qual li desitge un gran futur per al bé del nostre país. Malauradament, estem massa orfes de mitjans de comunicació en la nostra llengua i fets en la nostra terra. I hi fan molta falta. Sort.

9 de febrero de 2010

Entrevista Joan Ribó en el diari El Mundo. 8 de febrer de 2010

entrevista Ribó 8 febrer elmundo

2 de febrero de 2010

SALUDEM EL NAIXEMENT DE COMPROMÍS




Projecte Obert saluda el naixement de la Coalició Compromís recentment presentada als mitjans de comunicació del nostre País.

Estem convençuts que aquesta coalició, que ens agradaria anara més enllà d'una estricta coalició de partits polítics i poguera assolir també a persones independents, grups vinculats a moviments socials etc., serà un pas molt important cara a la configuració política del País Valencià que necessita de forma urgent alternatives polítiques il.lusionadores i participatives que ajuden a eixir del pou i la foscor política que hegemonitza el nostre País.

Ens agrada la síntesi de plantejaments ideològics i formes de pensar que suposa la coalició Compromís: L'esquerra, el valencianisme i la defensa del medi ambient. Pensem i estem convençuts de què aquests tres elements són determinants per a trobar una eixida progressista, moderna, sostenible i solidària per al nostre País. Des de fa molts anys hem defensat aquesta confluència en Esquerra Unida. Avui continuem defensant-la malgrat ser conscients de què hi ha poques possibilitats de què EUPV faça una aposta en aquesta direcció tal com ens agradaria.

Projecte Obert va a iniciar en breu els contactes amb la Coalició Compromís a nivell de País amb la finalitat de veure les possibilitats de participar en aquesta coalició amb caràcter de persones independents encara que mínim ament organitzades. D'acord amb el que quedàrem en el sopar de Paiporta, fem una crida a tots els membres i amics de Projecte Obert a fer iniciar un procés semblant en els seus municipis per anar concretant les distintes coalicions en la perspectiva de les eleccions municipals de 2011.

30 de enero de 2010

El juez anula la ampliación de una planta de combustible en Albuixech por estar demasiado cerca de un barrio

La empresa, que inauguró los depósitos en junio, recurre y dice que otro fallo "le daba la razón"

CÈSAR GARCIA VALENCIA - Levante-EMV

El juzgado de lo contencioso-administrativo número 1 de Valencia ha declarado nula la licencia de actividad que aprobó el anterior gobierno del PP, en diciembre de 2006, para la ampliación de los depósitos de la empresa Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH), en Albuixech, por incumplir la distancia mínima de 2.000 metros con respecto a emplazamientos urbanos, ya que los barrios de Roca y Cuiper, en Meliana y Foios, están a escasos 500 metros de las instalaciones ampliadas, que fueron inauguradas el pasado año por el presidente de la Generalitat, Francisco Camps.

"La sentencia nos da la razón pero ya está la instalación en marcha. Lo considero una victoria moral y demuestra que el recurso tenía razón de ser", aseguró ayer el concejal Josep Bort, que presentó el contencioso, en enero de 2007, cuando estaba en la oposición (EU). Se da la circunstancia de que ahora forma parte del gobierno con el PSPV. El Ayuntamiento de Foios también recurrió solicitando la anulación del acuerdo que concedía la licencia.

Bort recurrió a los tribunales al no obtener respuesta del gobierno local del PP sobre su recurso. En la sentencia, contra la que cabe recurso, el juez destaca que, "en definitiva el acto que se impugna es el acuerdo de la Junta de Gobierno Local" por incumplir un Real Decreto 2414/1961 que está vigente y que advierte de que se debe respetar una distancia mínima entre actividades calificadas como peligrosas y núcleos urbanos.

La empresa CLH aseguró ayer a la agencia Efe que recurrirá la sentencia y remarcó que estas instalaciones "cumplen la normativa vigente", además de advertir que hay un fallo anterior, del juzgado de lo contencioso-administrativo numero 2 de Valencia que "daba la razón a la empresa".

17 de enero de 2010

Els diners de Camps i Barberà

El dijous hi havia dues notícies a la premsa que defineixen molt bé la realitat del nostre País.


Per una banda els col.legis públics es queixaven de no haver rebut els diners, 22 milion d'euros, dels menjadors escolars, cosa que no passava des de fa més de trenta anys i podia ocasionar prompte el tancament dels mateixos.

Per altra banda, la Generalitat reconeixia en les Corts que pagava un canon de 17 milions d'euros a l'any al senyor Ecclestone per tenir la fòrmula I en València.


El senyor Camps i la senyora Barberà tenen les seues prioritats!!!!


Joan Ribó i Canut

1 de diciembre de 2009

EL REGIDOR DE CULTURA DEL PP A PAIPORTA, INSULTA GREUMENT ALS FAMILIARS DE LES VÍCTIMES DEL METRO.


· Compromís demana la dimissió del Regidor de Cultura del PP de Paiporta per insultar greument als familiars de les víctimes del metro i qualifica al govern Popular de Ibor de “dèspota”

En el vergonyós ple celebrat aquest dijous en l'Ajuntament de Paiporta, el regidor de Cultura, Luis Ródenas, va qualificar als membres de l'Associació de Víctimes del metre 3J de ser "4 indocumentats".

Per a la regidora de Compromís, Isabel Martín, "aquestes manifestacions no només deixen en evidència la baixesa política i personal d'aquest personatge sinó que també demostren la nul·la sensibilitat de la resta de membres de l'equip de govern, amb el seu alcalde Vicente Ibor al capdavant, doncs cap d'ells va demanar disculpes per les paraules del seu company de files ni li vàren demanar en cap moment que es retractara del que acabava de dir".

Compromís demana per aquests deplorables fets la dimissió de Ródenas com regidor de Cultura perquè "amb aquestes paraules ha demostrat que la regidoria li queda massa gran i no pot seguir en aquest càrrec" i a més demanen al senyor alcalde que “reprove l'actitud del seu company de partit i demane disculpes, en nom del seu grup, als membres de l'Associació de Víctimes del Metre 3J per tan lamentables declaracions".

Martín ha declarat que "vaig sentir vergonya i una profunda indignació a l'escoltar les paraules del regidor, doncs els familiars de les víctimes del metre, a pesar del dolor que han de suportar per haver perdut als seus éssers benvolguts, lluiten cada dia perquè la línia de metro tinga les mesures de seguretat adequades i que així mai cap ciutadà haja de passar pel sofriment que ells han patit, inclosos individus com el senyor Ródenas"

Respecte al ple del passat dijous, la regidora ha explicat que "el partit popular fent ús de la seva majoria absoluta va muntar un vergonyós circ. Ibor va preparar consciençosament les intervencions que havien de fer els seus pupils (en referència als regidors de l'equip de govern) i es va saltar a la torera el reglament, doncs malgrat que des del nostre grup li havíem advertir que el ROF no contempla que els regidors de l'equip de govern puguen plantejar preguntes a l'oposició, Ibor incorrent en una possible prevaricació, va desoir el nostre advertència i ens va increpar, tant a mi com al portaveu socialista, amb un sens fi de preguntes, minvant el nostre dret a participar en el debat".

Per a Martín "en el ple ordinari de novembre va perdre la democràcia, doncs tornàrem a veure comportaments caciquils i dèspotes en l'equip de govern"

Paiporta 30 de novembre del 2009
Compromís Paiporta
Bloc – Projecte Obert

26 de noviembre de 2009

COMPROMÍS PER PAIPORTA DEMANA LA CONGELACIÓ DE L'IBI PER A 2010 I EL PAGAMENT FRACCIONAT DE TAXES I IMPOSTOS COM MESURES ANTICRISIS













L'equip de govern desoïx la petició de Compromís i modifica l'IBI amb un augment de fins el 10% en els rebuts per a 2010

Compromís per Paiporta ha presentat esmenes a les ordenances fiscals propostes per l'equip de govern per a rebaixar el tipus impositiu de l'IBI al 0,64% i així frenar la pujada dels últims anys. “Amb el tipus impositiu proposat pel PP (0,68%) els rebuts de la contribució es veuran incrementats entre un 5 i un 15%”, ha explicat la regidora del grup, Isabel Martín.


Martín afegix que “aquesta pujada, sumada a la d'anys anteriors, fa que des que el PP va entrar en el govern els veïns hajam vist incrementat el rebut de la contribució en quasi un 30%”. Des de Compromís matisen que “si bé és necessari pagar impostos per a tindre serveis, no es pot deixar tota la càrrega en el contribuent, i menys encara quan la situació econòmica és tan nefasta com l'actual, amb més de 2.600 aturats en el municipi i l'IPC en una taxa del -1%”, així insisteixen en que “fins que passe la crisi cal ser especialment sensibles amb els ciutadans i ciutadanes del nostre poble”.


Altra proposta de Compromís, que va ser desestimada en el ple pel PP, va ser la relativa a la forma de pagament dels tributs. El grup va presentar una esmena al calendari fiscal per tal d’introduir el pagament fraccionat de taxes i impostos i així facilitar al contribuent el pagament dels tributs més elevats. “A tots ens resulta complicat pagar en un únic rebut impostos com l'IBI, que superen en molt els 300€. Fent-lo en diversos pagaments la càrrega per als contribuents seria més suportable”, puntualitza Martín.


També quant a la forma de pagament, des de Compromís proposen que aquells que tenen els rebuts domiciliats tinguen una compensació per això i se'ls bonifique el tribut, com ja fan altres municipis de la comarca, amb un 3% sobre l'import. “Els veïns que tenen domiciliats els seus tributs, a més de fer el pagament abans que finalitze el període de pagament en voluntària, eviten despeses de gestió a l'Ajuntament i ajuden amb l'estalvi de paper, però paguen el mateix que els que ho fan per finestreta”.

Martín considera que “amb aquesta mesura, al ser un al·licient per al contribuent, veuríem incrementat el muntant de rebuts que es pagarien en voluntària i augmentaríem la tresoreria de l'Ajuntament, a més el personal encarregat d'atendre al ciutadà per al cobrament podria estar fent altres tasques, amb la conseqüent millora en la gestió dels recursos humans”.


Paiporta 23 de novembre del 2009
Compromís Paiporta
Bloc – Projecte Obert